ISLÀNDIA

EL desert fred

Fa molt i molt de temps,…quan els ocells tenien dents…vaig trobar la força interior per llençar-me a l’aventura que feia anys que tenia en ment.

Espais infinits, solitàris, impressionants.

Crec que tot va començar quan, de més petit, va caure a les meves mans un Vèrtex (la revista que la Federació de muntanya t’envia a casa amb activitats diverses quan un es federa per tenir una assegurança)i vaig llegir un reportatge d’una parella que havien anat amb bici a Islàndia.

Sense saber-ne massa va anar creixent en mi les ganes d’anar-hi.

Es va fer realitat a les vacances d’estiu del 2012. Avui, amb calma i potser perquè l’any s’acaba i m’he posat nostàlgic, m’he decidit a escriure’n alguna cosa.

Mapa esquemàtic de la ruta feta l’any 2012

Fitxa tècnica

Distància2123km
Diferència altures18.097m ascens
18.130m descens
Tipus de superfícieCarretera i pista
Exigència tècnica / dificultatBaixa
Exigència física Alta
Llocs per on passaReykjavik, Selfoss, Skógafoss, Vik, Jökulsarlón,
Detifoss, Asbyrgi, Húsavik, Myvatn, Godafoss,
Hveavellir, Gulfoss, Geysir, Pyngvellir, Arnastapi,
Landmannalougar (intent)
Bicicleta
Índex IBP2242
Temps22 dies

Curiositats i anècdotes:

La bicicleta de la època i el remolc construit pel Cèsar.
  • Vaig anar-hi una mica amb una sabata i una espardenya… Vaig comprar un mapa de la illa ja que no tenia pas GPS. Vaig rellegir l’article del Vèrtex. Em vaig apuntar els llocs interessants per veure sobre el mapa. La major part estan al costat de la ruta, la carretera principal;que no vol dir que sigui com aqui.
  • Prop de la capital els cotxes no respecten massa els ciclistes. Si pots busca una via alternativa a la carretera. En alguns trams hi ha un carril bici pel costat, una mica separat.
  • Vaig decidir anar-hi amb un carro enlloc d’alforges per poder arrossegar enlloc de carregar. Va ser un encert. Anar amb carro va bé, tot i que a les baixades és una experiència fins que no hi agafes confiança.
Carretera interior cap a la zona del llac Mývatn
  • Autosuficient: Islàndia és car, tot i que estiguèssin en aquelles dates, sortint d’una crisi. Vaig carregar el fogonet i tot el menjar que vaig poder de casa per estalviar. Tampoc feia falta… Els supermercats tot i que una mica més cars que aquí es podia comprar…
  • En la dieta del viatge va abundar la pasta, els ous (en compres mitja dotzena, els fas i vas menjant a tots els àpats fins que s’acaben) i el salmó fumat barrejat amb tot.
  • Trobar un supermercat o un lloc on comprar no sempre és fàcil. Pot ser que en el poble que surt al mapa no n’hi hagi. Cal ser previsor i portar menjar per un parell de dies (jo ho vaig fer i em va anar bé).
Camping a Asbyrgi
  • A Islàndia la població es concentra a la capital i dues o tres ciutats més. Així, un poble poden ser tres o quatre cases (l’estable pel ramat, el cobert de les eines, la casa del gos i la de la família). Exagero una mica, però no tant.
  • Personalment vaig triar acampar quasi sempre en un càmping per diversos motius; hi ha dutxa i wc amb paper i nets! (en algun dia de mal temps hi vaig menjar a dins).
  • A molts càmpings no hi ha recepció. Poses la tenda a una parcel·la que no molesti als veïns i si vols anar a dormir aviat deixes un bitllet de 10€ en un roc a la porta de la tenda i l’endemà et trobes el canvi. (Crec recordar que pagava uns 6/7€).
  • Dormir en un càmping vol dir trobar-te amb gent. Encara que com jo, el domini de l’anglès sigui, com a molt, bàsic, tothom té ganes de xerrar una mica així que segurament no mengis sol.
Companys de ruta per un parell de dies. Belgues.
  • Tots els ciclistes tenen el costum de posar-se junts. És un bon moment per demanar referències de camins, solucionar problemes mecànics,… La camaraderia és important i tothom aporta.
  • Islàndia és un desert fred i ventós. A mi em va sorprendre. Veure quatre cotxes al dia és normal (i segurament siguin turistes).
  • Té forma de con: El perímetre que toca al mar hi ha prats que aprofiten pels animals de pastura. L’interior és un altiplà on no hi ha verd i el temps ja és diferent.
  • Et fas un fart de mirar a l’horitzó. Tot és recte! Fins i tot les pujades.
Acostant-me cap a la llengua glacial de Jökulsarlón. Fred i vent.
Aigua per tot arreu…
  • El temps a és totalment canviant. Pot ploure i parar més de cinc cops al dia. (Posa’t i treu-te la roba de pluja)
  • Els rius tenen força i l’aigua esta glaçada. Si no tenen pont per creuar-los (zones interiors i anant a fer el trekking del Landmannalougar) s’ha d’anar amb compte i valorar demanar ajuda a un 4×4 per creuar-lo.
  • El paisatge és ESPECTACULAR. Després d’uns dies d’estar per allà un pensa que no n’hi ha per tant…però és degut a que t’has acostumat a un nivell de bellesa que ja no sap valorar.
Relax i te calent al càmping (al vespre, encara que no ho sembli)
  • Anar passat de ritme pot passar factura. Al cinquè dia jo vaig haver d’aturar-me a una pedra on em vaig posar a plorar, sobrepassat per l’aventura. Més tranquil i amb una marxa menys, vaig anar perfecte. Allà va començar un altre viatge. Busca el teu ritme i sense presses. És dur. I sol, potser més.
  • Els islandesos son amables i ajuden si veuen que fa falta però tampoc els agrada veure que s’aprofiten d’ells. Pararan a ajudar-te però tampoc cal que vagis a casa seva a demanar-los per dormir…
  • Les botigues de bicis no són habituals, intenta portar una mica de tot (no oblidis el recanvi de la patilla del canvi, jo vaig aprendre la importància d’aquesta petita peça allà). Reykjavík té crec que tres botigues de bicis on pots trobar recanvis.
Jornada amb vent…una mica…
  • El VENT: Si el tens a l’esquena és el teu amic. Si el tens de cara; valora l’opció de parar. Les tempestes de vent són freqüents i fortes: Jo en vaig viure tres.
  • A la primera vaig pensar que eren uns exagerats ja que el panell indicatiu de la carretera posava que les ràfegues eren de 40 o 60km/h (no recordo exactament la dada). Em vaig trobar pedalant amb tota la roba posada com a protecció per tot el que volavai pedalant de baixada amb el plat petit i un pinyó gran. (Al revés pujava sense pedalar). Les unitats es veu que eren milles.
  • A la segona vaig parar a dormir en una pensió. (s’avisa per panells informatius i la policia et para i t’informa, si et veu. Avisen amb un parell de dies de temps)
  • La tercera em va enganxar anant cap a l’oest i em pensava que em quedava sense tenda. A la que va afluixar una mica vaig girar cua i cap al sud.
  • No tot és carretera asfaltada. N’hi ha al sud i una mica al nord. La resta són pistes bones amb “roderes de tractor” a les que cal saber agafar amb el ritme que toca. Una bici gravel pot ser la més adequada per fer la ruta.
  • Fliparàs amb els 4×4 que corren per aquí. Semblen tractors… i maleiràs les seves rodes quan vagis per pista.
Zona aventurera i solitària per l’interior (ruta 35). Aquí sí que no hi ha ningú…
  • La ruta 35 que baixa de nord a sud pel mig de la illa és molt solitària, freda i plujosa. Hi ha un refugi/camping al mig i hi passa algun autocar. S’ha de preveure dos dies sol i amb autosuficiència i parlant amb les pedres.
  • Les llums, els colors, les muntanyes, l’aigua per tot arrreu i la seva força, l’energia que té la terra amb els brolladors de fang, fumeres i geisers,…
  • El transport en autocar és bo, sobretot al llarg del perímetre de la illa. S’hi poden penjar les bicis a fora. El preu és islandés.
  • Hi ha un càmping proper a l’aeroport que et venen a buscar i que a canvi de passar-hi dues nits (arribada i marxar) et guarden la caixa d’empaquetar la bici per facturar-la de retorn (les ampolles de plàstic buides van molt bé per protegir les parts més sensibles).
  • El treking del Landmannalougar diuen que es pot ser amb bici. Sí. Sense alforges. I segur que sense carro. Em va quedar pendent i diuen que és un dels millors del món.
Fent el trekking del Landmannalougar abans que la transmissió em deixés tirat. Paisatges espectaculars.
  • És un país molt segur. Pots anar a comprar o on sigui i deixar la bici carregada i sense por. No la tocaran. Com a molt estaran mirant encuriosits i et demanaran alguna cosa.
  • Al juliol no es fa de nit. Pots pedalar a totes les hores del dia. És si més no, curiós estar pedalant amb claror a mitjanit.
  • Tot i la seva duresa (IBP de 2242), Islàndia és una ruta que s’ha de fer!
Bona tarda des del càmping, després d’un ruixat.

Llocs d’interés

Els llocs més turísitcs d’Islàndia, aquells que s’han de veure estan al costat de la ruta, seguint la Ring Road. Per ordre que els he anat trobant:

  • Cascada Skógafoss
  • Penyasegat a Vik
  • Platja negra
  • Llacuna glaciar de Jökulsarlón
  • Cascada de Dettifoss
  • Asbergi cliffs (Entrada al Parc Nacional)
  • Balenes a Húsavík
  • Llac Mývatn (Cràter Viti, fang bullent, castells negres, falsos cràters,…)
  • Cascada Godafoss
  • Hveravellir
  • Cascada Gullfoss
  • Geysir and Strokkur
  • Pingvellir National Park
  • Trekking del Landmannalougar

Trams tècnics

Es fa tota la ruta sense necessitat de baixar de la bicicleta. La dificultat ve donada per la distància i la climatologia i el pes que es carregui a la bicicleta.

Ruta 35 amb els típics sotracs que li dónen un plus de duresa.

Si que cal tenir en compte que el ferm per on passa la ruta no sempre es bo. Els km per les “gravel road” marcades per les roderes acaben passant factura a canells, cul i un queda ben masegat. És una qüestió de paciència, constància i una dosi de sacrifici.

Ruta realitzada l’estiu de 2012, penjada el desembre de 2018 i modificada el gener de 2019

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: