La Paloma

Passejada per la Toscana artesenca

Tots els pobles en tenen un. Un itinerari que ja sigui per la seva singularitat, pel seu bon accés, la localització, les vistes,… tothom el va a fer.

Caminant, passejant amb la familia o el gos, corrent per controlar la línia o per entrenar, ensenyant a pedalar als fills,… un itinerari conegut, popularment, com “la ruta del colesterol”.

A Artés, segurament ens posarem d’acord, aquest és el de la Paloma. Passejant amb calma ens adonarem que no cal anar molt lluny per gaudir a l’aire lliure d’un indret ben bonic. Jo, al de casa, li veig les seves gràcies.

Vista del poble i Can Vila. Al fons, en dies clars, es veuen els Pirineus.

Recorregut per bona pista amb el desnivell just per l’objectiu que té i que ofereix vistes de la zona així com un tastet de la contrada.

Barraques de vinya, algunes ben conservades, altres rehabilitades al llarg del camí, una alzina on refugiar-se del sol a l’estiu, la vista d’una casa de pagès catalana com és Can Vila, camps de secà i vinya i un tram de passajadeta per pista entre el bosc que a l’estiu bé que s’agraeix.

I la vista del poble d’Artés amb el seu campanar vell a dalt la plaça que, amb una mica d’imaginació i gràcies a les vinyes manté certa similitud amb alguns poblets de la Toscana…

Qui no gaudeix, és perquè no vol.

Mapa esquemàtic de la volta. (Verd: pista)

Fitxa tècnica

Distància3,6km
Diferència altures65m ascens
63m descens
Exigència tècnica / dificultatNul.la
Exigència físicaBaixa
Tipus de superfíciepista
BicicletaCaminantCorrent
Índex IBP61828
Temps1 hora

Descripció de l’itinerari

Recorregut circular. Personalment el faig normalment en sentit contrari a les agulles del rellotge però evidentment es pot fer en el sentit que es vulgui.

Barraca propera al poble.

Sortirem per una pista del sud del poble al final del carrer Progrés. Allà trobarem un pal indicador que ens deixa clar que estem en el camí de Sant Jaume. La pista, plana i en bon estat (es pot fer tot el recorregut amb un cotxet de nen) ens porta en direcció a Can Vila.

Només sortir ja podem veure al costat del camí alguna barraca que s’ha rehabilitat i murs de pedra seca que fan pensar en la importància que altres temps tenia.

L’alzina gran

Ens trobem amb el Sender d’Artés (PR-135) provinent del poble quan arribem a una majestuosa alzina. Seguim recte cap al sud tot passant pel costat d’una altra barraca rehabilitada que es va construir adossada al marge.

Un xic més amunt trobem un panell informatiu de l’Itinerari pels paleocanals d’Artés. A sobre i a l’esquerre ens queda la casa de Can Vila, que passarem per la dreta.

Sempre per pista ens anirem acostant als camps de vinya deixant enrere els camps de blat i ordi que fins ara ens havien acompanyat.

En lleugera pujada i passant pel costat d’una altra barraca recentment rehabilitada i més gran que les anteriors anem guanyant una mica d’alçada i prenent vistes dela contrada i del poble d’Artés, amb el seu campanar vell, que, amb un xic d’imaginació, ens pot fer pensar que estem a la Toscana.

La pista entra al bosc i vira cap a nord-est. Aquest tram a l’estiu és agraït, a la ombra dels pins. Els boscos més o menys nets han deixat al descobert i més accessibles gran quantitat de barraques, a dreta i esquerre del camí.

Veure tantes barraques en un espai tan petit fa pensar en com devia ser tot plegat a la seva època… Imagino que aquí on ara hi veig pins hi devia haver vinya…i això vol dir molt vi…

La Paloma

Arribem a la casa de pagès de la Paloma, casa que dóna nom a l’itinerari. Per una pista encimentada perdem tot el desnivell que hem anat guanyant de forma progressiva i ens anem acostant al poble passant pel costat d’unes granges i arribant pel costat de l’Institut del poble.

Observacions i Curiositats

  • En una visita guiada al Celler Artium ens van comentar que la mitja de litres de vi actual per persona són uns 10l. Es veu que fa uns 200 anys la mitja era de 200l.
  • L’explicació que ens van donar, i que jo vaig trobar plausible tenint en compte el que m’explicava la meva àvia, és que el vi servia per “netejar” l’aigua. EL vi matava tots els “bitxos” que pogués portar una aigua no tractada com tenim a l’actualitat.
  • Observant les diverses barraques de vinya que hi ha, m’he adonat que varia la seva estructura i que poden ser rodones o quadrades. Estils de constructor o hi ha algun motiu?
  • I m’ha arribat dues versions de com es feia per construir el sostre: amb habilitat al col·locar les lloses però també omplint la barraca de terra per poder-les col·locar més fàcilment. De moment em quedo amb el dubte…
  • Les barraques de vinya han estat reconstruides gràcies a un taller de pedra seca que s’ha fet al poble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: