El Santuari de Sant Ramon

Calaf – Sant Martí de Sesgueioles – Sant Guim de Freixenet – Gàver – Estaràs – Sant Ramon – el Llor – Sant Guim de la Plana – Vicfred – Portell – Conill – Calaf

Itinerari que sortint de Calaf ens porta a visitar poblets potser desconeguts de la comarca de la Segarra, una comarca de terres de relleu suaus i amb un marcat caràcter rural. Una zona solitària i tranquil·la on pedalar amb calma per carreteres on possiblement ens trobarem amb més ciclistes que cotxes.

Mapa esquemàtic de l’itinerari. (Amb groc: carretera amb poc trànsit)

Cal tenir ben present que la Segarra no és plana i tot i que els desnivells no són molt grans sí que són constants.

Perfil de la ruta. Desnivell de 855m+

Itinerari num 35 del llibre “Cicloturisme per Catalunya, 50 itineraris amb bicicleta de carretera” de Carles Sans i Ravellat, pubicat per l’Editorial Azimut.

Fitxa tècnica

Distància58km
Desnivell855m+
Exigència tècnica / dificultatBaixa
Exigència físicaBaixa / Moderada
Índex IBP45
Temps2h44min
Tipus de superfícieAsfalt. En algun tram un xic ondulat

Descripció de l’itinerari

Sortim de Calaf on he arribat amb cotxe ja que no tinc ni de bon tros la forma física ni el temps per venir amb bicicleta des de casa. Ens dirigim cap a Sant Guim de Freixenent per la carretera BV-1001. Una carretera que pot semblar plana però el vent que hi acostuma a haver farà que no sigui el viatge de plaer que ens podiem imaginar. Ens creuarem amb algun cotxe però amb moltes més bicicletes.

Deixem la carretera i anem a la nostra dreta per endinsar-nos cap a la Segarra més profunda i per mi desconeguda. Passem per petits pobles, situats a la vessant d’algun turonet enlloc del pla, reservat pel conreu, pobles de cases de pedra, alguns més reconstruits i aparentment més habitats que altres, tots ells amb la seva esglèsia i sempre amb la seva bàscula, element que es va perdent en altres llocs però que a la zona perdura.

Passem Gàver i Estaràs fins arribar a Sant Ramon. Aquí podriem anar a la dreta en direcció a Ferran i escurçar la volta però amb ganes de descobrir anirem a l’esquerra i per la comarcal L-324 anirem fins a Llor.

Per un camí rural esfaltat amb cert encant arribarem a Sant Guim de la Plana. Continuem cap a Vicfred i anem a buscar la carretera LV-3003 que de pla i amb unes bones vistes dels Pirineus i dels molins de vent als que hem rodejat durant la volta, ens acosta a la pujada al Portell, una rampa que es deixa notar i més depenent de la direcció i força del vent.

D’allà, per l’antiga carretera nacional N-141a, amb molt poc trànsit gràcies a la construcció de l’Eix Transversal (C-25), enfilem l’últim tram de l’itinerari per una carretereta sinuosa, tranquil·la i maca fins a Conill, punt més alt de la ruta.

Un tram final que tira cap amunt per arribar a Calaf i que un no s’espera i la volta ja està competa.

Llocs d’interés

  • Santuari de Sant Ramon: És una esglèsia construida entre el 1674 i 1722, senzilla i grandiosa que impressiona al arribar a Sant Ramon. El temple és d’una sola naou coberta amb una volta de canó, coronada per una cúpula. Disposa de vuit capelles laterals ricament ornamentades. El clasutre articula i harmonitza l’estructura del recinte.
  • L’itinerari passa molt proper al Memorial de l’Exèrcit Popular que hi ha prop de Pujalt. Un camp d’entrenament que s’ha museitzat i actualment visitable. Restes d’estructures de la passada guerra, piles de pedres, refugis dins la muntanya,… Unes instal·lacions que pretenen recordar un passat que va succeir i que no volem reviure més.
  • Els diversos pobles per on es passa i la seva situació. Val la pena parar-s’hi i donar-hi una petita volta amb calma per percebre com és la vida en aquests.

Trams de risc

L’itinerari és molt solitari. Pocs cotxes trobarem. Segurament més bicicletes que cotxes.

L’asfalt va variant i en alguns trams és d’aquells que es deixa notar al cul i als canells.

El principal problema que pot presentar l’itinerari és el vent, que de fer-ne endureix la ruta. És una zona on hi ha molt molins de vent i per alguna cosa és.

Observacions i curiositats

  • Ruta feta en solitari el 14 d’abril de 2019. Primera sortida de la temporada que amb les característiques del terreny i del protagonista fa que acabi ben rebentat. El vent que sempre acompanya i que sempre sembla que vingui de cara es deixa notar.
  • L’itinerari és un trencacames, sobretot si no les tens fortes. Tot i que sembla que sigui pla sempre estas en aquells falsos plans i et vas trobant rampes no molt llargues però de les que exigeixen, més del que tenia per donar.
  • Itinerari altament recomenable per la tranquil·litat i les vistes, àmplies i panoràmiques.
  • Imagino que poc recomenable de fer a l’estiu, ja que té pinta de ser un forn tot i la alçada a la que va l’itinerari (500-750m)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s