Les Gavarres

Estartit – la Bisbal de l’Empordà – coll de la Ganga – Calonge – coll de Romanyà – Romanyà de la Selva – Cassà de la Selva – coll de Santa Pellaia – Sant Sadurní de l’Heura – la Bisbal de l’Empordà

Itinerari num.24 extret del llibre “Cicloturisme per Catalunya. 50 itineraris amb bicicleta de carretera” de Carles Sans i Ravellat en la que es porposa la volta al massís de les Gavarres pujant tres colls de muntanya: el de la Ganga, el de Romanyà i el de Santa Pellaia.

Aprofitant que estavem de vacances a l’Estartit em vaig escapar a fer-lo. El vaig acabar a la Bisbal, lloc on em van recollir per anar a gaudir d’un dinar ben merescut.

Mapa esquemàtic de l’itinerari (en groc: poc trànsit, en magenta: trànsit moderat i en vermell molt trànsit)

La circular proposada va per zones molt tranquil·les i, exceptuant algun tram, quasi bé sense trànsit.

És una zona en que, a l’estiu, la calor apreta.

Perfil de l’itinerari des de l’Estartit (1030m+)

El paisatge de les Gavarres és diferent. Aquí els camps de colze del Baix Empordà ja desapareixen per deixar pas a boscos d’alzina surera que ho omplen tot. Segueixen apareixen petits poblets amb perfils ben macos i molt semblants als de la zona dels Pobles Medievals del Baix Empordà. Cases antigues, de pedra i restaurades, plaçes empedrades,… tranquil·litat. En les parts baixes de la ruta, més accessibles, hi apareixen les zones inevitablement urbanitzades, no sempre amb el gust desitjable…

Fitxa tècnica

Des de CassàDes de l’Estartit
Distància68,1km89km
Desnivell755m+1030m+
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaMitjanaModerada
Índex IBP5468
Temps2h45min3h 47min

Descripció de l’itinerari

Em dirigeixo fins a la Bisbal de l’Empordà per la carretera més recte que hi ha, sense més pretenció que la d’arribar el més ràpid possible al punt de sortida on començar l’objectiu de la jornada.

Coll de la Ganga

Des de la Bisbal de l’Empordà pedalarem per una zona bastant plana fins començar l’inici del coll de la Ganga, una pujada d’uns 9km i un desnivell de 350m. Un collet que es fa bé, per carretera solitària. La baixada cap a Calonge és divertida. Una baixada tranquil·la i planera que permet deixar-se caure suaument mentre es va contemplant el paisatge i l’aparició de les urbanitzacions.

Romanyà

Em desvio a la dreta per anar a fer el coll de Romanyà (10km amb 300m de desnivell positiu). Em trobo que l’estan tornant a esfaltar i està tot engravillat. La pujada és a ple sol i això de pujar-lo sobre la gravilla se’m fa dur; crec que és el que em costa més dels tres del dia. Ja a dalt, contemplo el poble de Romanyà amb un d’aquells safareigs de pedra de poble més propis de pobles de muntanya.

La baixada, també plena de gravilla no la disfruto massa ja que baixo ben tens i amb por de caure degut a la grava i fer malbé una sortideta que no desitjo pas que sigui accidentada.

Ja a la comarcal amb més trànsit, tot i que afortunadament també un bon voral que em permet arribar fins a Cassà de la Selva tot i que se’m fa dur. El sol ja es deixa notar molt i estic sense aigua. La llarga carretera comarcal se’m fa eterna i una coca cola es fa del tot indispensable al bar del poble.

Així, ja mig recuperat de la calor inicio el darrer coll; el de Santa Pellaia, altre cop per una carretera tranquil·la, 6km i 200m de desnivell. Un nom no sé perquè conegut del que no sé massa què esperar. Serà una sorpresa massa dura? La veritat és que el faig bé. La carretera va pujant suaument fins arribar al coll, quasi bé sense ser-ne massa conscient. D’allà s’inicia una baixada molt suau i llarga que m’acaba portant, quasi sense més esforç a Sant Sadurní de l’Heura, un típic poble empordanès, plàcid i relaxat.

Tan sols ens queda arribar a la Bisbal de l’Empordà i Cruïlles, on dóno per finalitzada la meva adaptació de la volta proposada i m’hi espera el meu taxi particular per anar a dinar a sota les arcades de Monells.

Trams de risc

  • Quan la vaig fer estaven reesfaltant el coll de Romanyà i tant la pujada com la baixada estaven plens de gravilla que podia fer que en qualsevol revolt un patinés. Entenc que actualment la carretera deu estar en bon estat.
  • El tram de carretera comarcal per arribar a Cassà de la Selva és molt transitat tot i que té un bon arcén. Els cotxes passen molt ràpid, sense gaires miraments amb les bicicletes.

Observacions i curiositats

És una volteta molt maca que permet fer-se una bona idea de com són les Gavarres i disfrutar de tres colls en una sola jornada amb un quilometratge reduït. És d’aquelles a tenir-les present.

Recomanable no anar-la a fer a l’estiu o en dies de molta calor. Jo, poc acostumat a la temperatura de la zona i la seva humitat, ho vaig patir una mica més del que hauria volgut. Val a dir que tampoc vaig matinar per anar-hi…

Publicat el 17 d’abril de 2017 i modificat l’abril de 2019

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s