Solsona

Descoberta de la ciutat “amagada”

Qualsevol excusa és bona per conèixer. En aquest cas, un regal es transforma en curiositat per descobrir una ciutat, capital de comarca, que tot i que aparentment coneguda pels molts cops que hi he passat i algun que hi he passejat, m’adono que encara té molts secrets per mostrar-me.

Sortida familiar que iniciem a l’Oficina de Turisme de Solsona on, el grupet que avui s’ha reunit, escoltarà les explicacions del guia que ens fa la visita de Solsona Monumental.

Solsona, amb uns 9000 habitants és la capital d’una comarca, el Solsonès, que té uns 13.000 habitants. Hi ha dos altres nuclis de població importants: Sant Llorenç de Morunys i la urbanització del Pi de Sant Just.

La resta de la població viu en poblets petits o en masies dispersades per tota la geografia de la comarca. En certa manera més o menys com històricament.

La ciutat és el reflex de la comarca, agrícola i pagesa, amb una indústria localitzada a la ciutat. Ciutat perquè com ens deixa ben clar el guía, és un títol que ells tenen per ordre reial ja que no hi pot haver pas un bisbe en un poblet de pagesos… i potser tenen un bisbe perquè sembla ser que els solsonins tenien fama d’apartar-se de la fe cristiana… Llegenda o història…?

L’itinerari, una passejada que bé que es pot fer amb família i cotxet, d’unes dues hores de durada, permet mostrar, aprendre i localitzar el bo i millor de la ciutat des d’un punt de vista històric i cultural.

L’itinerari acaba amb el tast de productes ecològics de la zona en una botiga on es poden assaborir multitud de melmelades de tots els gustos imaginables, ecològiques i amb molt poc sucre.

Punts d’interès

Pou de Gel: descobert casualment el 2004 al fer unes obres de remodelació i perfectement conservat ja que quan es va deixar d’utilitzar els solsonins van omplir-lo de runa, fet que ha permés que es conservés en bon estat.

La curiositat personal del pou de glaç és que es conserva l’acccés al pou; un passadís que va perdent alçada fins que s’arriba al pou. Una planta circular coberta amb una cúpula on s’emmagatzemava el glaç del riu o de la neu compactada durant els mesos freds i que es comercialitzava entre l’abril i l’octubre. Es va utilitzar des del s. XVII al XIX, moment en que apareixen les fàbriques de gel.

Un vídeo molt aclaridor mostra com es fabricava el gel aprofitant l’acumulacio de l’aigua en petites basses on es congelava amb el fred rigurós que feia en aquella època. Crida l’atenció el vestuari i l’ús dels esclops dels treballadors, pagesos que en època hivernal es treien un sobresou amb la fabricació de gel.

També permet veure la xarxa de pous de gel que hi havia repartits per tot el territori i que permetien transportar, de nit i ràpid, el gel fins allà on fos necessari.

Els úsos més habituals, mèdics. Per conservar els aliments ja hi havia altres maneres molt més pràctiques i econòmiques com per exemple, fumats, salats o en conserva.

Bé, a la ciutat de Barcelona sembla que es va posar de moda entre la gent adinerada el que actualment en diem “granizats” i això va crear-ne una gran demanda…

Per cert, es veu que el Pou era municipal.

Les muralles: Una sorpresa. És fàcilment imaginable que a la època devia ser una ciutat emmurallada però amb tots els cops que hi he passat per davant que, sincerament, no m’havia fet la idea que tenia muralles.

I això que l’entrada a la ciutat, el Portal del Pont (1805) és un dels portals que es conserven. Antigament tenia un pont de dotze arcades que va ser destruït el 1939.

La Catedral: Solsona tenia una esglèsia romànica (1070-1163) però sembla que quan hi arriba el bisbe decideixen, al mateix temps que fan les muralles, construir-ne una de més gran.

Per no molestar els actes religiosos decideixen començar-la per la part final però degut a la pesta està molts anys parada o amb una construcció molt lenta. És per aquest motiu que mirant la catedral des de dins es vegi que el sostre no es recte.

Això també explica els diferents estils arquitectònics que hi ha: romànic, gòtic, neoclàssic,…

Com a curiositat destacar que la capella més ricament decorada és la que hi ha a la dreta del transsepte, dedicada a la marededéu del Claustre, una de les escultures més importants i diferents del romànic català, tant pel tamany, com per la decoració de la imatge. I ensenya cuixa!

Palau Episcopal

Plaça Major: Plaça porxada on se celebren les festes més importants, com el Corpus, la Festa Major i el Carnaval a més del mercat setmanal. És una plaça que fa baixada i on, curiosament, no hi ha l’Ajuntament.

Carrer Llobera: Era on la gent rica de la època es feia la casa. Unes cases que tenien les diferents estances duplicades, una a la banda de muralles i una altra a la de ciutat. Una donava al sud, on fer vida a l’hivern i l’altra a nord, on passar l’estiu.

Els caps de les bigues presenten caps treballats amb monstres amb la sana intenció que el mal no pugui entrar a les cases.

Torre de les Hores: Datada d’abans del 1500, la torre tenia una campana per tocar a foc i sometent i una altra per al rellotge que avui encara toca les hores.

És el campanar d’on es “penja el ruc” per Carnaval.

El rellotge va tres minuts avançat del de l’esglèsia per poder-se sentir bé i no probocar confusions entre els molts tocs de campana que es barregen.

Plaça de Sant Joan: Al mig de la plaça, que també té una inclinació considerable, hi ha la font principal de la ciutat (s.XV). És el lloc on es feien les decapitacions a la època.

Quarto dels gegants: Espai on sembla ser que des del 1710 es guarden els gegants, caballets, aliga, drac i mulassa. Un mural explica l’evolució dels gegants, el seu vestuari segons la moda de l’època,…

I encara hi ha més per visitar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: