CANAL D’URGELL

“Empatx” de camins de grava

L’itinerari proposat transcorre per espais amplis i plans al costat del canal d’Urgell o algun dels seus ramals en el triangle entre Balaguer, Tàrrega i Les Borges Blanques; bons punts tots ells per iniciar-lo, segons el lloc de procedència.

El Canal d’Urgell és una infrastructura hidràulica que reparteix aigua que agafa del riu Segre destinada bàsicament al reg de les comarques de l’Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues.

El Canal d’Urgell, situat al marge esquerre del riu Segre, està format pel canal principal, un canal auxiliar paral·lel al principal i quatre sèquies principals de manera que permetin regar tota la zona compresa entre Balaguer, Lleida, les Borges Blanques i Tàrrega.

Al costat dels diversos canals i sèquies hi trobarem camins de servei destinats al manteniment o a l’accés als conreus, de grava, quasi bé sempre plans que són una delícia per recórrer amb bicicleta i que no presenten cap dificultat tècnica.

L’itinerari proposat recórre aquesta zona.

Mapa esquemàtic de l’itinerari, per bones pistes de grava i algun petit tram per carretera.

Fitxa tècnica

Des de CassàDes de l’Estartit
Distància68,1km89km
Desnivell755m+1030m+
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaMitjanaModerada
Índex IBP5468
Temps2h45min3h 47min

Descripció de l’itinerari

Sortim a les 8 del matí de les Borges Blanques. Al final sóm 4. La veritat és que confiava que seriem més… Més que res perquè sembla com més sóm més fàcil és passar desaparcebut i menys es nota que vas fluix…

A dos d’ells ja els conec d’una altra sortida prèvia: en Mia i en Xavi. Avui conec a en Joan. Tots provinents de llocs diversos de Catalunya: del Vallés, del Penedès, Tarregonès i Bages.

En Xavi, dinamitzador i motivador del grupet.

Iniciem la ruta amb il·lusió i una mica de fred tot i que ja es preveu que acabarem passant calor. Anem seguint el GPS, i les indicacions de’n Mia que és el que n’està més pendent. Pistes planes pròpies de la zona, més o menys a prop del canal que està buit d’aigua. Quatre bicis en formació de 2 que van fent més ràpid del que jo estic acostumat.  

La volta la fem en el sentit de les agulles del rellotge, marxant cap a Juneda, Torregrossa, Miralcamp i Mollerussa, primer gran nucli pel que passem.

Vorejant l’Estany d’Ivars.

Voregem quasi bé tot l’Estany d’Ivars enmig de la boira i seguim cap a les proximitats del Castell de Remei i Linyola, on decidim parar a esmorzar ja amb 60 km a les cames.

Esmorzar de “butifarra”.

Allà descobreixo que estem en aquella terra en que l’entrepà de butifarra és el que a casa meva es diu llangonissa…i em quedo amb les ganes d’un entrepà calentonet ja quan m’havia fet il·lusió d’una butifarra calenta que m’ajudés a recuperar-me del cansament i una mica del fred.

Sortim en direcció a Balaguer on no acabem d’entrar ja que, resseguint la Sèquia primera del Canal d’Urgell ens dirigim cap a Bellcaire d’Urgell.

Passem Penelles, la Guàrdia i arribem a Tàrrega (120km), on entrem i parem a dinar. Allà trobem un restaurant on ens guarden molt amablement les bicicletes i ens entaulem. La veritat és que costa tornar-hi.

hi ha tants canals que no sempre saps el que has de seguir….ni el sentit.

Preixana, Vilanova de Bellpuig, Arbeca,…noms que o no he sentit mai o quasi mai.

Una punxada quan un ja no té forces per res i tan sols pensa en arribar…i, per fi, quasibé amb les últimes llums del dia, Les Borges Blanques. Cercle tancat. Itinerar complet. Cos un xic desencaixat. Content però, de llarg, el més cansat del grupet.

Finalitzant l’itinerari amb els últims raigs de sol
El grupet…

Trams de risc

  • Un dels principals riscs que hi ha, sobretot si no anem amb GPS és desorientar-nos i seguir el curs d’algun dels diversos canals en el sentit que no correspon. Cal estar alerta.

Observacions i curiositats

  • Fer els Canals d’Urgell, una zona que havia visitat amb format familiar anteriorment, és un petit gran repte. La proposta va arribar d’uns coneguts per internet amb els que compartim poca o molta passió per les bicicletes Gravel i amb quui ja hem fet alguna altra sortida, (Gravallès) tot i que no tant llarga.
  • El Canal d’Urgell és un itinerari llarg…molt llarg…per rodar durant tot el dia. I que a mi em preocupava que els fes durar també la nit.
  • Tenia entès que es volia anar a un ritme de 18km/h però mentre pedalo ja començo a pensar que es referien de mitjana sense parar el rellotge en les parades pròpies d’una ruta ciclista. 27Km/h i 30km/h mantinguts durant estoneta que van buidant el meu dipòsit, ja per si bastant buit.
  • Pedalar durant tot el dia a una velocitat constant, sense parades tècniques ni estones de repòs per descansar les cames es fa esgotador. M’adono que un km/h més o menys és la diferència a poder acabar o rebentar. A 25 vaig bé. 26Km/h és el meu límit acceptable i 27 mantinguts és madurar massa ràpid.
Buscant reserves d’energia per acabar els últims 10km.
  • Tants quilòmetres dónen per molt. Em venen al cap reflexions diverses però una d’insistent que em permet entendre el que a vegades m’han comentat alguns companys. Quina ràbia fa veure que ho estàs posant tot i que els altres no callen, que no paren de xerrar mentre pedalen endiablats en un ritme difícil de seguir… I quan tot i així s’allunyen uns metres… I ho veuen i afluixen…i sents com la seva cadena deixa de treballar per sentit els trinquets ballar… i tu, bé, avui jo, pedals amunt i avall…i sense poder entrar a la conversa, no per ganes… sinó per estalviar tota energia possible que sé que em faltarà.  
Crec que la meva cara ho diu tot…
  • Després de tot el dia anant a bon ritme i veient-los el cul encara vam tenir forces per acabar la ruta esprintant fins a la benzinera on teniem els cotxes.
  • Crec que han seguit fent-la més o menys cada any. Jo, potser hi torno algun altre any, quan estigui fort, o molt fort.
  • Una bona època per anar-hi és a l’inici de la primavera per gaudir dels arbres fruiters florits.

Publicat el 4 de març de 2017 i modificat l’abril de 2019

La màgia de la Sèquia i el bosc de la Sala

Gaudint dels millors llocs de la Sèquia en família

Cada dia és una oportunitat per gaudir i descobrir. No cal ni que sigui molt lluny ni que sigui dur o llarg. Cal saber-ho gaudir.

Fent les entrades anteriors relacionades amb la Sèquia vaig descobrir una petita App (Les rutes de la Sèquia). Rutes de poc quilòmetres i fàcils de fer que permeten anar coneixent diversos aspectes de la Sèquia sense haver-la de fer tota.

Així que com que buscavem una localització per fer una passejada matinal i esmorzar… avui ens hem decidit per aquesta.

Una petita volta circular sense pretencions, per gaudir tranquil·lament, fer fotografies i deixar passar el temps mentre passagem relaxadament.

La proposat de la App és una mica més llarga, ja que surt de la Sala i fa una petita volta abans. Nosaltres hem anat directament a fer la part que creiem més maca.

Mapa esquemàtic de l’itinerari. (En verd, pista; en cyan, sender)

Fitxa tècnica

Distància4km
Desnivell44m+
Exigència tècnica / dificultatBaixa
Exigència físicaBaixa
Tipus de superfíciePista i sender
BicicletaCaminantCorrent
Índex IBP21318
Temps52min

Descripció de l’itinerari

Deixem el cotxe al costat del Roure Gros, al costat de la Sèquia. Hi ha lloc per uns quants cotxes ben posats. Ens trobem amb el masover de la zona que amb ganes de xerrar ens explica la vida. Pacient i respectuosament escoltem una bona estona, un xic sorpresos de com ens comença el dia.

El Roure Gros i el lloc des d’on iniciem el petit itinerari.

De moment ignorem la Sèquia i marxem per pista amunt cap a la casa Can Martorell, casa de colònies i de turisme. Al cap de poc trobarem una pista a l’esquerre que seguirem (a la nostra dreta, no massa lluny veiem la Sèquia)

La pista entra en un bosc i el camí es va convertint en un sender rmarcat per les moltes bicicletes de muntanya que deuen passar per la zona.

Creuem el Torrent de la Sala i anem seguint el sender de pujada. A la meitat, agafarem un camí més marcat a l’esquerre que, seguint-lo ens portarà pel bosc sense problemes fins arribar a la casa de Sant Ponç.

Passem pel davant de la casa i per una pista molt bona anem baixant fins a trobar la Sèquia. Per tancar el cercle, anem a l’esquerre altre cop, ara pel costat de la Sèquia i ens anem endinsant a la part més maca de l’itinerari i, possiblement de tot el recorregut de la Sèquia de Manresa.

És un tram en que el canal va serpentejant envoltat de roures, amb un terre agradable per on caminar i amb diversos ponts de pedra ben cuidats.

Arribem a l’amfiteatre de la Sala, un antic petit aiguamoll on segons diu el plafó informatiu es va pensar que podia estar bé situar-hi unlloc on fer una classe natural.

Fins a dia d’avui no recordo haver-hi vist mai a ningú. Però ves per on, avui, mentre estavem esmorzant allà tranquil·lament, hi ha aparegut un grupet de persones que venien a fer-hi un taller de meditació, natura, immersió en la naturalesa i descoberta d’un mateix,….o alguna cosa així.

Acabats d’esmorzar i veient el panorama del taller reprenem la marxa cap al cotxe fent els pocs metres que queden d’itinerari i unes quantes fotos ja que el dia primaveral acompanya per fer-ho.

La Sèquia i el Cogulló al fons, que no para de crèixer…

Llocs d’interés

  • Roure Gros: Exemple d’arbre monumental que podem trobar al costa del canal. Els arbres que estan al costat de la Sèquia estan ben provistos de líquid i no passen mai set. Això fa que puguin arribar a tenir un tamany que d’altra manera no tindrien.
  • Sant Ponç: És un conjunt de dues masies (el Coll i la Coma), l’esglesiiola de Sant Ponç i les granges on es produeixen els ous de la Casa Coll. Aquests masos són un símbol de la prosperitat del camp català a partir del s.XVI. Tenen una estructura molt característica amb un celler, el corral del bestiar i la maquinària agrícola a la planta baixa; el menjador, la cuina i les habitacions a la primera planta i a les golfes, les reserves de gra i aliments.

Observacions i curiositats

La App Rutes de la Sèquia presenta 10 propostes d’itineraris que també estan en format llibre “La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval” publicat per l’editorial Cossetània.

Potser és degut a que no hem començat al punt d’inici proposat, o que el meu telèfon no és gran cosa o el problema és més degut a mi,… el cas és que no m’ha acabat d’anar bé això de seguir el recorregut al mòbil.

De tota manera tampoc hi ha massa problema seguir l’itinerari i amb una mirada al mapa un ja es va orientant sense massa problema.

XXXIIª Caminada Popular d’Artés (març 2019)

Passejant pel municipi

Uns companys que ja tenen els fills grans ens han deixat una motxilla, d’aquestes guapes per anar a caminar amb el fillet i s’ha de provar. I on millor per provar-la que a costat de casa on, si pel que sigui alguna cosa no va com s’espera es pugui retornar relativament ràpid cap a casa?

Així, la XXXIIª Caminada Popular d’Artés era una gran proposta per fer… I més quan a les 8 del matí, al Parc de Can Crusellas vam trobar-hi una bona colla de gent del poble. Sorpresos per una bona participació tot i que fins fa poques hores la gent encara estava de carnaval i sorpresos per trobar a alguns que no m’hauria imaginat mai trobar-los en una caminada. Però el poble és el poble… M’encanta!

La proposta de l’organització (Centre excursionista d’Artés) era d’una volta circular de 13km amb un desnivell popular que es podia anar ampliant fins a arribar a la vintena en la proposta més llarga, depenent de les variants que un anés afegint.

Mapa esquemàtic de l’itinerari (amb groc: tram urbà, amb verd, pista, amb cyan, sender fàcil)

Nosaltres vam fer la curta, i la meva esquena en va tenir ben bé prou. Perquè per molt xulis i modernes que siguin les motxiletes de nens petits, tot pesa.

Altimetria de l’itinerari curt. Desnivell de 275m+

Fitxa tècnica

Distància13,780km
Diferència altures277m ascens
274m descens
Exigència tècnica / dificultatBaixa
Exigència físicaModerada
Tipus de superfíciePista i sender fàcil
BicicletaCaminantCorrent
Índex IBP224165
Temps3h28min

Descripció de l’itinerari

El recorregut s’inicia al Parc de Can Crusellas, un bon lloc on concentrar-se la gent a primera hora del mati. A més, amb un bar per si ens hem d’esperar…

S’han anat refent alguns murs de pedra seca al llarg del cami…

Marxem pel carrer Indústria direcció a la Plaça de Cal Mario. Allà, primer per pista i després per sender, ens enfilarem cap a Vista Pirineu, deixant enrere la Sala. De seguida trobarem les primeres pujades del dia que ens ajudaran a treure el fred matiner i la son de les orelles.

Aquí ja trobarem la primera de les bifurcacions entre el recorregut curt i el llarg.Els que fan el curt aniran pujant de manera progressiva i els que fan el llarg primer flanquejaran per pujar dret i recte i trobar-nos tots a dalt en el primer avituallament on ens oferiran un tros de coca.

Resclosa del Viver

Seguim per darrere Vista Pirineu en direcció a la bassa de Torrecabota (Resclosa del Viver), direcció a la masia del Mont-ros. Abans d’arribar-hi ens endinsarem per corriols amagats enmig del bosc, coneguts pels que van a córrer i en Btt, tot resseguint la carretera de Calders- Navarcles.

A mig camí trobarem la segona bifurcació pels que fan l’itinerari llarg. Un pas subterrani permet creuar la carretera i iniciar una baixada fins prop de la casa de Rubió, havent després de tornar a recuperar l’alçada perduda i passant per una curiosa sèquia amagada i corriols amb pendents moderades.

Ermita de Sant Salvador del Canadell

El recorregut curt, en canvi, segueix pel corriol planer que pel mig del bosc i amb la carretera sempre propera ens mana fins a l’esmorzar a la masia del Canadell.

Marxem tots junts fins arribar a la Roureda de Les Tàpies on, els del llarg es desvien per diversos senders pel mig del bosc i retrobar-nos en el tercer avituallament. Els del curt, en canvi, seguirem per la pista principal directament fins a Can Vila.

Roureda de les Tàpies

El tram final des de Can Vila és comú als dos itineraris. Al Parc de Can Crusellas ens espera un refrigeri i el menjar que ha anat sobrant dels controls anteriors i la possibilitat de retrobar-nos amb coneguts i fer petar una mica més la xerrada en un dia que va ser radiant.

Llocs d’interés

  • Ermita de Sant Salvador del Canadell: Petita capella de tradició gòtica de la Baixa Edat mitjana (1400-1492) de planta rectangular i volta de canó. Situada a un turonet proper a la masia de Can Canadell.
  • Can Canadell
  • Bosc de les Tàpies
  • Can Vila

Trams tècnics

  • En el recorregut curt no hi ha cap lloc tècnic. Algun repetxó i baixada puntual però sense més dificultat que fixar-se una mica on es col·loquen els peus.

Observacions i curiositats

  • Aquest any tot i que el clima ha acompanyat molt i ha estat primaveral tot i la fresca del matí, no ha estat un any amb molta participació (475 participants segons l’organització)
  • Tot i que a la organització potser li van semblar pocs participants, a mi em va agadar molt i em vaig sentir orgullós de la resposta de la gent del poble a particpar en una proposta local.
  • La volta, coneguda depassar-hi amb btt, em va permetre descobrir algun corriol que no coneixia i compartir-los i gaudir-los de manera calmada amb la familia.
  • De moment i a falta d’entrenament, el recorregut curt és la distància justa per fer amb el nen carregat a la motxilla. Ja és un bon entrenament… la meva esquena va estar recordant la sortida ben bé mitja setmana…

PUNK TRAIL DE SANT VICENÇ 2015

Itinerari que busca el bo i millor de la zona de Sant Vicenç de Castellet. El recollegut curt té bastanta lògica i passa per zones ben interessants i boniques, tot buscant el desnivell i els corriols macus de la zona, que ofereixen unes bones vistes de l’entorn amb Montserrat sempre present.

Mapa esquemàtic de l’itinerari curt. (en groc: carretera, verd: pista, cyan: corriol fàcil, en vermell: corriol amb certa dificultat)
Altimetria de l’itinerari curt. Desnivell de 870m+

Fitxa tècnica

Des de CassàDes de l’Estartit
Distància68,1km89km
Desnivell755m+1030m+
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaMitjanaModerada
Índex IBP5468
Temps2h45min3h 47min

Descripció de l’itinerari

Sortim del poble primer per carrers que es converteix en una pista que ens porta cap al circuit de Can Padró. Entre que no m’agrada córrer per pista i que es va rapidet perquè la gent té fred, la veritat es que el primer tram se’m fa llarg.

Arribant a les proximitats del circuït comença el corriol i la gent s’acomula una mica. Un baixa i puja pels límits del traçat i altre cop pista fins que, ara sí, agafem un corriol suau i senzill que, resseguint una mica de careneta, ens va menant cap al primer habituallament.

Ambient en el primer habituallament.

Allà podem triar quin dels dos recorreguts agafem però avui em decideixo pel curt. Seguim una carena plena de turonets fins a la casa de la Serra on girem a l’esquerre cap a buscar el Puig soler (524m), el cim més alt del terme.

Allà, per un corriol que va resseguint sempre la carena, un d’aquells que permet gaudir de vistes a banda i banda tot vigilant a on es posen els peus (avui amb una mica de neu i fang).

Arribem a Sant Pere de Vallhonesta on hi ha el segon habituallament. Una mica de pista i altre cop per corriol enfilem cap al turó de les Guineus (416m).

La baixada, dreta i amb molta pedra suelta és dels llocs que cal mirar molt bé on es posen els peus i que alguns dels que portis al darrere no facin baixar una pedra que et pot posar en risc.

Un altre habituallament on m’hi aturo una mica ja que tenen bon beure i el sol ja comença a escalfar. Se surt per corriol cap a un turó amb antenes al que pugem per un corriol paral·lel a l’autopista.

Baixada per corriol cap al poble on ens espera la butifarra que l’organització de la Punk ens ofereix com a premi.

Quan arriben els de la llarga, els primers no tarden massa, comenten que no ho ha estat tant…

Trams tècnics

  • La baixada del Turó de les Guineus és dreta i amb molta pedra solta. És un d’aquells llocs que fa cert respecte que pugui baixar una pedra que tirin els de dalt. Jo la vaig fer ràpid per tal de sortir-ne quan més aviat millor.

Observacions i curiositats

  • La data de la Punk és atrevida ja que és una època en que fa fred. En aquesta edició vam trobar neu en algun lloc i bastant fang en els llocs terrosos.
  • Els habituallaments que s’han porposat estaven als llocs indicats i hi havia l’ambient que s’espera en una punk.
  • La cinta verda que es va fer servir pel marcatge no era la millor ja que a vegades costava de veure, tot i que tampoc ha estat un problema i tothom ha acabat arribant a la butifarra.

Publicada el 10 de febrer de 2015 i modificada el març de 2019

Montcau (1.057m)

Ascenció familiar amb petits des del Coll d’Estenalles

El Montcau amb el seus 1.057m d’alçada i la seva situació privilegiada dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac és un dels cims que degut a la seva proximitat, fàcil accés i curta durada és perfecte per fer amb nens.

Mapa esquemàtic de l’itinerari (amb verd: pista, amb cyan: corriol, amb vermell: tram amb una mica de dificultat)

Des de dalt, la vista que ofereix a la contrada en un dia de visibilitat és ideal per disfrutar de les panoràmiques del Bages i dels Pirineus.

Desnivell de 202m+

Fitxa tècnica

Distància3’41km
Desnivell202 m+
Exigència tècnica / dificultatBaixa
Exigència físicaBaixa
Tipus de superfíciePista
Corriol amb còdols
CaminantCorrent
Índex IBP3363
Temps1h 06min

Descripció de l’itinerari

Arribem al Coll d’Estenalles després de fer tota la carretera revirada que ens hi porta des de Navarcles. Una carretera on, molt possiblement, ens creuarem amb més bicicletes que cotxes. Aneu doncs amb calma i tranquil·litat i de ben segur que us ho agraïran tant els ciclistes com els companys que tinguin facilitat a marejar-se al cotxe.

Deixem el cotxe al parking del Coll d’Estenalles que depenent de la hora que hi arribem ja pot estar bastant ple. És un punt de sortida fàcil i habitual per molta gent que surt a disfrutar de la muntanya i el Parc Natural.

Sortim des del Centre d’informació per un camí ample i asfaltat en pujada. tot just arribar al Coll d’Estella, moment en que el camí que estem seguint es posa pla, ens desviarem a l’esquerre per un corriol que puja directe al cim que ja veiem.

Des d’aquí es veu un camí totalment directe i força dret. No recordava que fos així,… jo, que feia temps que no venia… El camí esta ben marcat i per evitar l’erosió, delimitat per unes cordes lligades al terra que ens recorden la importància de passar per allà on toca i no contribuir en una acceleració de l’erosió d’unes codines ja bastant malmeses.

En el tram final el camí no està ben definit i es tracta de fer un recte fins al cim, per sobre les codines. Una petita aventura pels petits de la casa que disfruten fent “d’escaladors”.

A dalt, si el temps ho permet, és un molt bon lloc per fer-hi un mos mentre es localitzen tots els indrets que es veuen, temps per poder treure el mapa i jugar a endevinar llocs… Hi ha una taula d’orientació per tal de reconèixer els punts més importants.

Ja de baixada caldrà mirar bé on posem els peus per evitar mals majors i, per no tornar pel mateix camí, marxarem cap a l’altra banda, per l’únic camí possible cap a Coll d’Eres, tot seguint la carena.

Coll d’Eres (942m) és un espai ben agradable, sobretot en dies calorosos, per parar i deixar jugar una estona a la canalla.

Enfilem el camí de tornada seguint la pista, a trams encimentada, més ample, sense pèrdua, cap al punt de sortida tot flanquejant pel seu vessant sud el Montcau.

Per un altre dia ens quedarà seguir amunt des de Coll d’Eres cap a la Mola.

Trams tècnics

És una excursió curta, directe i fàcil en la major part del camí. Tan sols cal parar certa atenció en els últims metres abans de fer cim anant amb xics.

PUNK TRAIL de MANRESA 2015

Descobrint la zona oblidada dels Comtals

La Punk Trail de Manresa del 2015 va ser una petita novetat, ja que el lloc de trobada i sortida feia presagiar que el recorregut no seria pels llocs imaginables del costat de Manresa, els més habituals, propers al Congost i al Collbaix, ja molt coneguts i explotats per diverses curses i llocs habituals d’entrenament.

Sortint des dels Comtals, un barri a l’entrada de Manresa, ja queda clar que serà tota una descoberta de camins i corriols. La Punk explora una zona poc coneguda i poc transitada pels manresans al voltant de les rieres de Guardiola o el Cornet i la de Rajadell.

Mapa esquemàtic de la ruta. (En verd: pista, en cyan: corriols senzills)

L’itinerari va saltant d’una banda a l’altra de la serra de Montlleó, per on passa el PR-130 (Sender de Manresa) que fa d’eix vertebrador de la ruta, tot buscant el desnivell.

Al no haver-hi cap turó ni cim de massa altura, el desnivell és moderat tot i que sí que té bones pujades al passar d’una riera a l’altra; evidentment en aquestes curses, sempre pel lloc més dret.

Desnivell de 650m+

Fitxa tècnica

Des de CassàDes de l’Estartit
Distància68,1km89km
Desnivell755m+1030m+
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaMitjanaModerada
Índex IBP5468
Temps2h45min3h 47min

Descripció de l’itinerari

El recorregut va a buscar la zona oest dels Comtals, ja que a l’altra banda hi tenim la C-16 i el Riu Cardener que fan de barrera. Un primer tram per pista en que ja tirem cap amunt serveix per estirar el grup i portar-nos fins a la riera de Rajadell i a la primera pujada; un tallafocs (habitual a totes les punks).

Aportació recollida pel Banc d’Aliments, habitual en cada Punk.

Carenejarem una mica i ja anirem baixant per corriols cap a la riera del Cornet on, la Punk coincideix en alguns trams amb la ruta dels Pous de Glaç de Manresa.

Anirem seguint la riera tot contemplant els diversos gorgs que passarem, tot i que de lluny, en altres temps imagino que amb una altra aigua i molt més motivadors pel bany.

Al arribar al gorg del Biarritz creuem la riera i enfilem cap al bosc de l’Oller per corriols fins arribar al Raval del Monistrolà on, per pista (PR-130 Sender de Manresa), tornarem a remuntar fins a dalt dels plans de Montlleó.

Una sortida per disfrutar de les amistats…

Una petita marrada per corriol i baixem direcció nord fins a trobar la riera de Rajadell (o del Xup). La seguirem fins al gorg dels Esparvers i ens enfilem un tram per l’itinerari dels Pous de Glaç fins a tornar a trobar el PR-130.

D’aquí ja devallarem altre cop en direcció als Comtals per donar la volta per acabada.

Trams tècnics

  • Els propis d’una cursa de muntanya: llocs on es pot relliscar degut a pedres sueltes i grava.
  • Cal estar atent en tot moment d’on es posa el peu i com. El normal.

Observacions i curiositats

Els habituallaments poden ser una festa, lloc per aturar-se i prendre’s-ho amb calma.
  • Cursa realitzada amb l’Alvaro tot i que al sonar el despertador els dos teniem més ganes de seguuir dormint que de sortir a córrer. (Va bé prendre el compromís amb un company per no faltar a la línia de sortida.)
  • L’itinerari proposat rasca tot el possible de la zona; una zona maca per córrer i descobrir però que no ofereix els desnivells que acostumen a ser habituals en una punk. Per aconseguir-los és necessari saltar diversos cops d’una riera a l’altra.
  • Els habituallaments s’han de prendre amb calma i disfrutar-los. Pot ser que estiguin ambientats amb alguna performance o simplement t’hi pots trobar amb amics i coneguts amb qui compartir uns bons moments.
  • Content dels corriols que he conegut en aquesta Punk tot i que m’hauria agradat que no hi hagués tanta pista.

Publicat el 17 de novembre de 2015 i modificat el març de 2019

Transèquia amb Bicicleta

Recordo quan era petit que la Transèquia ja es feia. Cada any. Després de fer-la diversos cops a peu amb la familia, va tocar fer-la amb bicicleta.

Em sembla recordar que es carregaven les bicicletes a camions a l’estació de busos de Manresa i les pujaven fins a Balsareny mentre nosaltres pujàvem amb bus.

No sé si va ser perquè van desaparèixer algunes bicicletes o perquè totes posades en un camió era possible que s’enduguèssin alguna ratllada, la gent va anar deixant de fer ús del camió i aquest va acabant desapareixent.

La gent ja s’espavilava per pujar la bicicleta…però, la veritat és que és un rotllo logístic que implica altre gent, o més temps.

A més, el recorregut que es feia era molt semblant al que fan els que van a peu…i ja us podeu imaginar els problemes que hi havia al intentar passar els que anaven caminant… Feia falta més habilitat de la que un s’imagina… i paciència.

Mentre la van fer pocs, es va poder fer. Quan es va començar a tornar una festa multitudinària els problemes de relació van anar en augment…

És per això que després de tants anys trobo una idea genial la proposta dels últims anys de fer tres recorreguts circulars amb punt de sortida i arribada des del Parc de l’Agulla. És fantàstic! Com ningú ho havia proposat abans?

Fitxa tècnica

Des de CassàDes de l’Estartit
Distància68,1km89km
Desnivell755m+1030m+
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaMitjanaModerada
Índex IBP5468
Temps2h45min3h 47min
Mapa esquemàtic de la Transèquia Mitjana amb bicicleta (Groc: asfalt, verd: pista, Cyan: corriol fàcil)
Mapa esquemàtic de la Transèquia llarga (Groc: asfalt, verd: pista, Cyan: corriol fàcil)

Descripció de l’itinerari

Sortim des del Parc de l’Agulla i marxem per la carretera que va al polígon de Sant Fruitós. Al primer trencall ja deixem la carretera per agafar una pista que ens porta cap al Mas de Sant Iscle.

Seguim per pista direcció a Santpedor, tot passant pel costat dels Aiguamolls de la Bòbila. Arribem a Santpedor i, pel costat de l’antic camp de futbol creuem el poble per sortir per una forta pujada per l’altre costat.

Anem resseguint un tram de la pista d’arribada de la Berga- Santpedor en direcció a Sallent. Cruem el Riu D’Or i fem una petita però inesperada pujada tot passant pel costat de la casa de Torrebruna fins a situar-nos als Plans de Ridor, des d’on podem veure perfectament la muntanya de runam salí de Sallent.

Iniciem una baixada que ens portarà ja fins a Sallent, passant pel costat de l’empresa ÀridsSL, en altres temps bastant important.

Si fem la Transèquia mitjana, aquí ja agafarem el camí de tornada. Si el que volem és fer la llarga haurem de baixar cap al riu i creuar el poble fins anar a parar al costat del camp de futbol i sortir del poble per una bona pujada. Aquest és el Camí Vell de Cornet que coincideix amb el Camí Ramader.

Després d’aquesta primera pujada la pista va mantenint l’alçada en lleuger desnivell positiu fins arribar a la carretera del Cornet. És un tram ben bonic i molt ciclable, encara amb restes de l’antic camí ramader visibles en alguns trams.

Abans de creuar la carretera pel Collet dels Plans, passem pel costat de la casa del Plans del Cornet. Em crida l’atenció les piles de llenya tan ben posades que tenen… Quasi bé sap greu desmuntar una pila tan ben feta…

Creuem la carretera i seguim per la pista del davant mateix. Aquesta ens porta a un camí rural asfaltat pel que podriem arribar a la carretera que baixa de Gaià. A la primera opció marxarem a l’esquerre, seguint la carretera de Vilamajor, en direcció al Castell de Balsareny ja ben visible.

Creuem el Llobregat i a la que podem baixem pel Torrent de Cal Roqueta cap a la zona humida del costat del riu (està ben senyalitzat). Durant un bon tram anirem seguint el PR-144 (La Ruta de les Colònies).

Arribem a la Resclosa dels Manresans, resclosa on comença la Sèquia de Manresa tot i que els primers metres no la veurem ja que va soterrada. Seguim per una pista porpera a la Sèquia fins al’entrada del poble de Balsareny. Aquí creuarem el Pont del Riu i pujarem a la dreta cap a l’antiga Gravera de Puigdorca.

Per la banda esquerre del riu anirem devallant per pista tot seguint el Camí de l’Alou, paral·lel a la C-25. Passem la casa de l’Alou i la Gravera que porta el mateix nom i després de passar el Torrent del Sallador anem a la dreta, passant la C-25 per sota i acostant-nos més al riu Llobregat.

En aquest tram anirem quasibé pel costat del riu, seguint un corriolet fàcil tot i que hi ha un petit tram de pujada de certa dificultat i amb una mica de perill en cas de caiguda.

Resseguint el riu, per un passeig tranquil arribem als horts de Sallent i al poble. Passem per la Torre del Gas i després de creuar el riu pel Pont seguim per un passeig ben bonic al costat del riu.

Aquí enllaçem amb el recorregut mitjà. Per carretera anem fins a l’institut i allà per carrers interiors d’un barri ja desaparegut anem cap al polígon. PEl costat de la C-16 trobarem un pas per bicicleta sense trànsit.

Ens dirigim cap a Cabrianes i abans de creuar el pont a la dreta cap a la zona humida de la Corbatera. Pujarem cap al Mas de la Sala, per on podem passar o retallar la volta i creuem a l’altra banda de la C-16 per sobre el pont.

Anem recte per pista cap al Mas Terradelles, que tan sols té el nom igual al de les pizzes i ens aproximem a la Sèquia, que creuem seguint la pista cap amunt.

Enllaçarem amb un tram de corriol fàcil i bonic i passarem per un tram del PR-131 Santpedor Circular.

Arribem per pista al Polígon industrial Pla de Santa Anna i el creuem tot fins a la carretera que travessem per continuar per pista en direcció a l’Aeròdrom de Manresa.

Seguim un tram paral·lels a la C-25 i enfilem direcció a Sant Iscle. Allà referem el camí fet al matí per arribar al Parc de l’Agulla o, com que avui no és el dia de la Transèquia, resseguirem l’últim tram de Sèquia a la que hem estat buscant tot el dia però no hem vist gaire.

Trams tècnics

  • Com a tècnic tan sols hi ha un petit tram baixant de Balsareny en que per corriol hem de fer una petita pujada amb un bon tallat a mà dreta que de caure ens comportaria una bona caiguda amb remullada final al riu.

Llocs d’interès

La Torre del Gas
  • Parc de l’Agulla
  • Mas de Sant Iscle
  • Aiguamolls de la Bòbila
  • La muntanya de runam salí de Sallent
  • Sallent i el seu passat industrial
  • Camí Ramader
  • Castell de Balsareny
  • Resclosa dels Manresans

Observacions i curiositats

  • La Sèquia quasi bé no la veurem ja que ens mantenim allunyats d’ella, reservada pels caminants i corredors.
  • L’itinerari llarg el vam fer amb un company el dia després de la Transèquia, aprofitant que era festa al poble on treballo. Calma i solitud en tota la ruta.
%d bloggers like this: