PUNK TRAILS

Trobada de corredors amb ganes de córrer i compartir

Tot aquell a qui li agradi anar a córrer deu haver sentit algun cop alguna cosa sobre les Punk Trails. Possiblement fins i tot hagi anat a alguna. I molt possiblement s’hagi enganxat i les vagi fent totes. Pot ser, ja que desprenen bon rotllo i són divertides. Ideals per fer amb amics. Tot i que no sempre assequibles a tothom ja que acostumen a ser dures.

A la Catalunya Central ja fa temps que estan dins el calendari de tot corredor de muntanya. Se n’organitzen a diversos pobles de la zona.

Calendar Punk 2019

Fa anys la idea va començar amb poca cosa i ha anat creixent, sent necessari fins i tot controlar-la per tal que no es desbordés.

La idea és senzilla i no es nova. Però ha enganxat amb força. T’agrada sortir a córrer per muntanya? Vols passar-ho bé? Per què cal pagar per fer-ho?

Les Punk trails no deixen de ser una trobada d’amics per anar a córrer en que cada un és responsable de que fa i el que li passi. Una trobada en la que el que té més coneixement del territori t’ensenya el bo i millor de la seva zona. Normalment sol incloure totes les pujades més dures que té prop de casa, així que no acostumen a ser bufar i fer ampolles…

Bé, bufar sí. I ampolles…també!

Tenen la característica que són gratuïtes però també solidàries segons el que cada persona pugui. Acostumen a oferir diverses possibilitats de compra de roba (samarretes, tubulars,…) que serveixen per sofragar els gastos que hi hagi.

Quantitat recollida a la última Kedada de Castellterçol

També es demana la col·laboració dels participants per aportar productes de primera necessitat pels que passen per una mala situació i omplir el Banc d’Aliments del poble. I la solidaritatat dels participants queda més que demostrada a cada una de les punks que s’organitza.

És un dia en que la imatge dels corredors és completament al revès que en una cursa. Enlloc de veure corredors amb una bossa amb obsequis en direcció al cotxe, els veus que van amb una bossa cap a la sortida. Amb menjar pel Banc d’Aliments, amb cerveses per compartir a l’acabar l’itinerari o gel per refrescar-les.

Normalment l’organització prepara un parell de recorreguts, un de curt (uns 10-12km) i un de més llarg (no menys de 20). Les distàncies són orientatives ja que poden variar en alguns km de més. Normalment mai en menys. Són dures i tècniques, tant de pujada com de baixada.

En algunes ja tiren la casa per la finestra i els fan més llargs, fins a arribar a distància de marató (Kedada i Pont de Vilomara) on cal estar realment preparat ja que no tenen res a envejar en duresa que a les curses “oficials”.

Són ideals per fer amb amics i companys que tenen nivells diferents ja que és un dia en que el cronòmetre està parat i no hi ha temps que corri. Perfecte perquè el companys que mai pots atrapar pugui anar més o menys junt amb tu, o que t’esperi a l’avituallament fent una cerveseta.

Uns avituallaments especials, que surten del normal. Un lloc on refer-se, rehidratar-se i gaudir de la “performance” que hi pugui haver muntada. I també un lloc per intercanviar impressions amb els altres, per demanar el que queda i poder regular-se o prendre la decicisó de retallar quan i si és possible.

És, en definitiva, un format que ha triomfat ja que al tenir unes places limitades les inscripcions es tanquen en poques hores. Cal estar ben atent al moment en que surten.

Si ho proves, patiràs i disfrutaràs a parts iguals. I possiblement repeteixis!

Per saber-ne més: blogmaldito.com

Pont Foradat i Punta Sabata

Descobrint indrets del Pont de Vilomara

Entre l’autopista i el Llobregat pot semblar que no hi hagi res que valgui massa la pena però, com sempre, tot depèn dels ulls amb que es mira.

Mapa esquemàtic de l’itinerari (En groc: carrer, verd: pista, cyan: corriol)

Anem amb les dues classes de tercer aprofitant que sortim a celebrar el dijous llarder, amb l’esperança de passar-ho bé tot descobrint algun indret que potser algun d’ells encara no coneix, la seva història i disfrutar, també, del plaer de caminar i fer esport.

Desnivell de 210m.

Fitxa tècnica

Distància5km
Diferència altures220m ascens
210m descens
Exigència tècnica / dificultatModerada (pels alumnes de tercer)
Exigència físicaBaixa
Tipus de superfíciePista, sender amb bastantes pedres i algun corriol
Llocs per on passaPont Gòtic, Camí Real de Manresa, Pont Foradat o de les Arnaules, Punta Sabata.
BicicletaCaminantCorrent
Índex IBP222953
Temps1h43min

Descripció de l’itinerari

Sortim de l’escola en direcció al pont gòtic del Pont de Vilomara. Creuem el riu i les cases del Raval de Manresa. En un inici anirem seguint les marques de PR (grogues i blanques) en direcció a Manresa.

Tram de Sender PR-130 que coincideix amb el Camí Reial.

Aviat deixem doncs la pista i agafem un sender (PR-130 Sender de Manresa) que ens fa guanyar alçada en direcció al Pont de les Arnaules. Un sender pedregòs, en altre temps ben enpedrat i transitat per tots aquells que anaven o venien de Manresa a Barcelona.

Arribem a una pista més ample que seguirem cap a l’esquerre fins que ja veurem el Pont Foradat al costat del camí, quasibé colgat per la construcció de l’autopista de Manresa- Terrassa.

El Pont Foradat o de les Arnaules.

Seguirem pujant per la pista i al final, per donar una mica de caràcter salvatge als alumnes farem un petit tram de corriol que ens deixarà en un camp no cultivat on esmorzem al sol.

Acabats d’esmorzar marxarem per una pista a la dreta que va a buscar la carena de Punta Sabata. Deixem lesmarques del PR-130 per un altre dia i de pla anem fins a la carena des d’on podrem contemplar les vistes al Pont de Vilomara i tots els alumnes es distreuen reconeixent el seu poble.

Vista des de Punta Sabata del Pont de Vilomara, amb l’escola a primer pla.

Sobre d’ell podem reconèixer també la carena per on segueix el Camí Reial cap a Barcelona, la carena del Puig Gili, la Vall del Flequer,…excursions que al llarg de la seva escolaritat acabaran fent si em queden forces per acompanyar-los-hi.

Corriol de baixada de Punta Sabata per dins del bosc.

Retornarem cap al punt de sortida per un corriol que hi ha a la punta sud de Punta Sabata. Un corriol que va baixant tot serpentejant (imagino que amb bicicleta ha de ser una delícia de baixar) i que ja suposa un petit repte per alguns dels alumnes, mentre que per altres és d’allò més divertit i baixen corrent i saltant mentre jo confio i desitjo que tinguin suficientment cap i habilitat per tal que no acabi malament.

Anirem a parar una mica més amunt del Pont Foradat, així que tan sols ens farà falta desfer el camí ja conegut de pujada per tornar al punt d’inici.

Llocs d’interés

  • Antic Camí Reial de Manresa a Barcelona. Si estem atents trobarem les senyals de pedra que ho indiquen i veurem encara restes de trams enllosats.
  • Pont de les Arnaules.
  • Barraques de Vinya
  • Punta Sabata. Turonet per contemplar el poble del Pont de Vilomara i l’entorn.

Trams tècnics

  • El propi de caminar per un terrreny pedregós i trencat. Podem entrebancar-nos si no mirem on posem els peus.
  • Els trams de corriols depenen de la habilitat de cada un. A alguns alumnes de tercer els costa algun tram, on poden necessitar ajuda per pujar-lo ja que tenen por de relliscar o que necessiten fer amb el cul a terra per por de caure. Són adequats per ells sempre que no vagin massa esverats.
  • Al Pont Foradat hi ha un bon tallat. Cal tenir controlats als alumnes.

Excursió realitzada cada any pels alumnes de l’Escola Pompeu Fabra de tercer per celebrar el dijous llarder.

La Transèquia

Seguint l’aigua de la Sèquia i la seva història

Recorregut pla al costat de la Sèquia de Manresa d’uns 24km de distància que uneix la població de Balsareny amb Manresa. Al llarg de tot el recorregut anirem pel costat d’un antic canal històric, encara en ús, que canalitza i transporta l’aigua del riu Llobregat a la ciutat de Manresa, per tal que no falti el preuat líquid.

Mapa esquemàtic. Sender pel costat de la Sèquia.

La Transeèquia és una marxa no competitiva que organitza cada any el Parc de la Sèquia, de caràcter lúdic i participatiu i que acaba sent molt familiar. Està pensada per fer caminant des d’alguna de les poblacions per on passa fins al Parc de l’Agulla (Manresa), depenent de la distància que un vulgui fer.

També es pot fer en la modalitat de bicicleta i en diverses distàncies amb un recorregut diferent.

Desnivell de 12m negatius.

Fitxa tècnica

Des de CassàDes de l’Estartit
Distància68,1km89km
Desnivell755m+1030m+
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaMitjanaModerada
Índex IBP5468
Temps2h45min3h 47min

Descripció de l’itinerari

Itinerari sense cap mena de problema per seguir. Sempre pel costat de la Sèquia i vigilant no posar malament el peu i que això ens faci anar a parar a dins.

Des de Balsareny podem sortir ja seguint la Sèquia o anar primer fins a la Resclosa dels Manresans i fer-la tota, completament sencera. Recomano anar a veure la resclosa, és maca.

A trams tindrem més o menys espai per córrer. Hi ha un corriol molt marcat, per on passa tothom, amb herba al costat on podem trobar alguna ondulació.

És un itinerari que es fa juntament amb molta gent que la fa caminant i tot i que, suposadament surten una mica més tard que els que la volen fer corrent, a la pràctica segur que trobarem gent que ha sortit abans per poder anar tranquils. Adelantar-los no sempre és fàcil.

És un dia en que molts corredors aprofiten per provar-se de cara a fites més imprtants com una marató o veure a quin ritme mantingut poden anar durant una distància llarga. És doncs, una molt bona oportunitat per fer-la com un entrenament de qualitat.

Trams de risc

  • L’únic risc que hi ha és que degut a la quantitat de gent que hi ha, al cansament o a posar malament un peu…puguem acabar molls a dins la Sèquia. A mi no m’ha passat mai…

Observacions i curiositats

  • Els km estan marcats amb fites al llarg de tot el recorregut.
  • És interessant anar observant la construcció de la Sèquia, sobretot tenint en compte l’època en que va ser contruida i amb les eines que hi havia.
  • És molt remarcable comprovar que aquesta gran obra de l’època segueix sent útil actualment, no com les obres actuals que duren poc i s’han d’anar arreglant contínuament.
  • Abans d’arribar a Santpedor, darrere de la Sala i el Karting,passem per una de les zones més maques de la Sèquia. Sorprèn trobar-hi un amfiteatre, que no crec que s’hagi utilitzat mai per res.

Publicat el 7 de març de 2014 i modificat el març de 2019

Pel Nord del Moianès.

Un itinerari amb encant…

La ruta que proposa el llibre “Cicloturisme per Catalunya, 50 itineraris amb bicicleta de carretera” de Carles Sans i Ravellat, s’inicia a Moià i es dirigeix cap a l’Estany, Santa Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola i Collsuspina per arribar altre cop a Moià després de 50km i 955+. La ruta està classificada amb un Index IBP de 45 i una dificultat baixa.

Com que estic amb plan “km 0” em costa agafar el cotxe i surto des de casa. I, sobre el mapa, Moià tampoc està tan lluny. Al final però, les dades que surten fa que una sortideta es converteixi en una senyora sortida.

Perfil. Desnivell de 1720m+ des d’Artés.

Això sí, molt recomenable!!!

Fitxa tècnica

Des de MoiàDes d’Artés
Distància50,5km99km
Diferència altura955m+ desnivell1719m ascens
1743m descens
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaBaixaAlta
Índex IBP45103
Temps2h 30min4h24min
Tipus de superfícieCarretera Carretera
Llocs per on passaSanta Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola, coll de la Pollosa, Collsuspina, Moià. l’Estany

Descripció itinerari

Em planteja de quedar a les 7 del matí… però ja li dic que llevar-me més aviat del que faria per anar a la feina ho veig complicat. Quedem a les 8.30 i quan arriba comprova que amb el clima de la zona sortir una hora més tard, en aquesta època, és la diferència entre passar fred i gelar-se.

Sortim direcció a Avinyó i allà ens desviem a la dreta cap a Santa Maria d’Oló. Una carretereta que va pujant de forma mantinguda fins a arribar a l’Estany.  

Uns quilòmetres abans d’arribar-hi, tot just una mica més tard de passar el trencall cap a Oristà, agafem la carretera que ens porta cap a Santa Eulàlia de Riuprimer. És una carretera sense quasibé trànsit, però que val molt la pena de fer.

Va pujant fins que es corona el coll de la Gallina, coll situat sobre els característics dos túnels que hi ha a l’Eix Transversal tot anant cap a Vic.

La baixada és de les que bé valen l’esforç de la pujada. Apareixen a banda i banda cases antigues ben cuidades, masos imponents semblants a castells,… es disfruta baixant i mirant.

La Rosa sempre amb un somriure

A Santa Eulàlia de Riuprimer ens dirigim a la dreta cap a Muntanyola, un nom que ja permet imaginar-se el que ens ve; algunes rampes una mica dretes que obliguen a bufar.

La carretera sembla que carenegi direcció Collsuspina (un dia hi he de tornar per veure si sé trobar el pas fins a Collsuspina i si està esfaltat) però nosaltres baixarem, de cop. Quina baixada! (mentre baixem penso que potser un dia pot ser divertit fer-la al revès tan sols per fer aquesta pujada).

La baixada ens deiax just a l’inici del coll de la Pollosa… xino-xano… sense mirar massa el que falta i anar pedalant acaba no sent tant.

Coll de la Pullosa, a l’antiga carretera de Vic a Manresa.

Ara sí, comença la baixada. Ens aturem al restaurant La Bufa i hi fem unes coca coles. És d’una companya de feina i hi fan unes favetes… Val la pena parar-hi tan sols per elles… i pel tracte que et donen…

No es tarda en arribar a Moià, on depenent de les forçes podem seguir avall en direcció a Calders i retallar o acabar de tancar el cercle. Per fer-ho agafarem la carretera direcció de l’Estany. Ens tocarà fer una bona pujada al mig del poble de Moià i alguna altra abans no arribem a l’Estany, el punt des del que ja tan sols haurem de tirar avall. Bé, potser ens faltarà algun repetxonet… i algun fals pla…

Volta tancada. Una ruta amb molt d’encant. Altament recomanable. Ara ens queda arribar a Artés… Desfarem el camí fet al matí, paral·lels a l’Eix Transversal i tranquils de trànsit.

Trams de risc

L’itinerari no presenta risc ja que passa per carreteres poc o gens transitades per cotxes, normalment respectuosos amb els molts ciclistes que passen per la zona.

Observacions i curiositats

  • Itinerari fet amb la Rosa, la dona del Titan. L’any passat vam anar a fer la Mallorca plegats i aquest any hi tornarem. Hem dit que aniríem entrenant plegats… però no ho hem fet encara. Ella ha anat fent els seus entrenaments que segueixo amb admiració i cert respecte per l’Strava. Jo no he fet res. Començo a dubtar si aquest any podrem anar junts… No tinc gens clar que la pugui seguir…

Publicat el 2 d’abril de 2017 i modificat el març de 2019

La Sèquia de Manresa

La Sèquia de Manresa és un canal medieval (s.XIV) que va permetre impulsar el progrés de Manresa i el Pla de Bages.

L’aportació d’aigua des del riu Llobregat cap al Pla de Bages va permetre desenvolupar les economies locals, millorar la qualitat de vida i culural d’un territori molt dependent en la època del conreu de secà i el vi.

És un canal que va ser contruït el s.XIV (entre el 1339 i el 1383) per portar aigua del riu Llobregat, dess de Balsareny, fins a la capital del Bages. En un moment de forta sequera i amb l’objectiu de variar la tipologia del conreu de la zona i potenciar la horta, el mestre d’obres Guillem Catà va projectar una obra que en el seu temps va ser considerada una de les més grans en enginyeria hidràulica medieval.

Té un recorregut de 26 km i un desnivell de poc més de 10 metres pels que l’aigua davalla sense problemes, un fet espectacular per la època i que molt possiblement avui en dia, amb els grans mitjans tècnics que hi ha, no tinc massa clar que s’hagués pogut fer millor.

Per tal de fer el recorregut possible es van haver de construir diverses mines i aqüeductes que salven els diversos desnivells que hi ha.

Parc de l’Agulla

La Sèquia va permetre que la ciutat de Manresa disposés de l’aigua necessària per regar i per la població de la època i alhora va facilitar que la ciutat augmentés.

L’èxit però és comprovar que segles després actualment encara continua en ple funcionament i segueix subministrant l’aigua a tota la població de Manresa i poblacions veïnes.

Dades tècniques

  • Des de la rescolosa dels Manresans, al peu del Castell de Balsareny, fins al Parc de l’Agulla té una longitud de 26km
  • Desnivell entre la resclosa i l’Agulla: 10’63m
  • Cabal: 1250 litres/segon (1000 litres per Manresa i 250 per als municipis que es beneficien de la Sèquia)
  • Extensió regada: 2.400 quarteres

(Dades extretes de la pàgina web del Parc de la Sèquia)

La Transèquia

És un recorregut que es fa des de l’any 1985 en que es recórre la Sèquia des del seu inici fins al Parc de l’Agulla com a homenatge a les persones que la van construir al s.XIV.

És el motiu que origina les Festes de la Llum i una de les principals celebracions (Festa Major d’Hivern de Manresa), que es celebren cada any el dia 21 de febrer.

Es pot fer tant a peu com amb bicicleta. El recorregut a peu ressegueix el curs del canal i el de bicicleta s’ha anat modificant amb el pas dels anys per evitar problemes amb la gran quantitat de gent que hi participava.

Actualment el recorregut amb bicicleta és totalment diferent del que es fa a peu, oferint una circular de diverses distàncies amb el punt de sortida i arribada al Parc de l’Agulla i “resseguint” la Sèquia des de més lluny, deixant el pas pel costat als que la fan a peu.

El recorregut passa pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages.

Recorregut de la Transèquia (a peu o corrent)

Recorrgut de la Transèquia amb bicicleta

Pel sud del Lluçanès

Pedalant tranquil·lament pel nord del Bages i el sud del Lluçanès

Entre Eix del llobregat (C-16) i l’Eix transversal (C-25) hi ha tot un territori al que cal endinsar-s’hi per tal de conèixe’l. Apartat de les ràpides vies de comunicació hi ha tot de carreteretes en bon estat i normalment tranquil·les per gaudir de la bicicleta sense presses, descobrint i gaudint. Uns espais on tan sols els cotxes dels locals i alguns que, com nosaltres però amb cotxe, van també a descobrir.

La ruta que planteja el llibre «Cicloturisme per Catalunya», de Carles Sans i Ravellat s’inicia a Avinyó i va fins a Prats de Lluçanès tot passant per Sant Feliu Sasserra. Allà tomba a l’esquerre per dirigir-se cap a Navàs, passant per Gaià. I a Balsareny es torna a trencar a l’esquerre per fer un darrer coll que ha de permetre tancar la volta altre cop a Avinyó. En total uns 58km i uns 810+

Fitxa tècnica

Des d’AvinyóDes d’Artés
Distància58km78’7km
Diferència altura810m+ desnivell1199m ascens
1153m descens
Exigència tècnica / dificultatBaixaBaixa
Exigència físicaBaixaModerada
Índex IBP4172
Temps2h 30 min4h 8min
Tipus de superfícieCarretera en bon estat
Llocs per on passaAvinyó, Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, Gaià, Navàs, Balsareny.

Descripció de l’itinerari

Jo inicio l’itinerari a Artés. Sortim en direcció a Avinyó, on podem trobar una mica més de trànsit al passar la sortida de l’Eix Transversal i fins al poble.

Des d’allà, el recorregut que va pujant suaument fins a Prats on no acabarem d’entrar, ja que agafarem la carretera que marxa a l’esquerre en direcció a Gaià.

Seguirem pujant fins arribar a l’alçada de Santa Pau de Pinós on comença una llarga baixada fins a Navàs. Allà i fins a l’entrada de l’eix hi trobarem més cotxes i amb una mica de pressa però hi ha un voral ampli que facilita la situació.

Per la via de servei paral·lela a l’Eix Transversal anirem baixant fins a Balsareny on, després de creuar el poble, girarem a l’esquerre i farem el Collet de la Portella, un coll de nom desconegut però clarament identificat com el del Cornet, una volta habitual pels de la zona. 

El Collet de la Portella no és un gran coll però ja acabant l’itinerari i fet per aquesta banda a mi se’m fa llarg.

Trams de risc

  • Sempre hi ha el que creu que és l’amo i senyor de la carretera però per norma general els cotxes amb el que un es creua en aquestes carreteres saben que hi acostumen a haver molts ciclistes i són bastant respectuosos. Es tracta de posar-hi una part nosaltres i una part ells i seguir cadescú amb el que estava fent… Facilitem-nos les coses i respectem-nos.

Observacions i curiositats

Festa dels Traginers (Foto de Regio7)
  • No hi ha cap pujada excessivament forta però és d’aquelles carreteres que va pujant de manera mantinguda i pots quedar ben exprimit depenent del ritme que es porti.
  • A la sortida de Sant Feliu cap a Prats hi ha una font que sempre va bé de conèixer, sobretot en dies d’estiu.
  • El dia que vaig fer l’itinerari estaven fent els “3 tombs” a Balsareny, una festa important pel poble. Va ser perfecte per acabar d’enriquir l’itinerari.
  • Un cop a Balsareny i depenent de les forces i del lloc on vinguem, podem seguir per la carretera paral·lela a l’Eix en direcció a Sallent i Manresa i retallar un bon tram.

Publicat el 2 d’abril de 2017 i modificat el febrer de 2019

Puig Gili (622m)

Una de les 3 carenes més maques del Bages per gaudir del sostre del Pont de Vilomara

El Puig Gili amb 622m és el punt més alt del Municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Ja dins del Parc Natural de la Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac, no deixa de ser un turonet que pren rellevància i s’ha de fer ja que és en la seva serra que hi trobarem una de les tres millors carenes que té el Bages.

L’itinerari proposat busca una pujada per pista, suau i tranquil·la tot coneixent algun indret d’interès com les Baumes Roges, per deixar la cirereta de la sortida pel final, de baixada, per gaudir-la plenament.

Fitxa tècnica

Distància12,7km
Diferència altures520m ascens
540m descens
Exigència tècnica / dificultatBaixa
Exigència físicaModerada
Tipus de superfíciePista i corriol
Llocs per on passaCasa Nova de Sant Jaume, les Baumes Roges, Puig Gili, carena Puig, Gili
BicicletaCaminantCorrent
Índex IBP6062110
Temps3h 25min
(amb alumnes)
1h 40min
(CaCo)

Descripció de l’itinerari

Casa Nova de Sant Jaume. Els mestres reconeixent el recorregut

Sortim del Pont de Vilomara i marxem per la pista que ens porta cap a Casa Nova de Sant Jaume, abandonada i amb algunes tines visibles al costat de la casa. Allà baixarem i creuarem la riera per seguir per pista pel solei, guanyant alçada mica en mica.

Anirem trobant més tines al llarg de tot el recorregut, testimonis històrics d’un passat vinícola actualment desaparegut i engolitper una vegetació abundant que creix sense mesura després dels incendis passats.

Tines al costat del camí de pujada

Trobarem les Tines del Lluca i una mica més endavant les de les Ratapinyades, alguns quasi tapades per la vegetació.

Agafem la pista de l’esquerre que s’enfila una mica més i al següent trencall la de la dreta en una corba molt marcada. Seguim amunt, guanyant desnivell fins que, a mitja pujada trobem una entrada a la dreta que ens porta per a les Baumes Roges, un bé cultural d’interès local.

Les Tines de les Baumes Roges.

Tornem a la pista i seguim amunt sempre per pista. Al arribar a dalt del Puig Gili passarem pel costat d’una bassa que recull l’aigua i és utilitzada contra els incendis.

El cim oficial ens queda a l’esquerre de l’esplanada però ple de vegatació i amb pitjors vistes de les que tenim si ens quedem al final de la pista.

Des d’aquí podem observar tot el que hi ha des de l’est fins a l’oest, passant per la sempre present Montserrat.

A l’est hi tenim Can Casasaies, (vista a la ruta de la Vall del Flequer), el Montcau, el Paller de Tot l’Any, i a la carena que tenim al davant mirant al sud, hi podem intuir el Camí Ral que portava a Barcelona.

Baixant per la carena del Puig Gili amb les últimes llums del dia.

Reculem una mica de pista i ara sí, disfrutem d’una de les millors carenes de la zona. Per un corriol ben marcat ens deixem caure, amb precaució i control, per unes rampes a vegades molt dretes i plenes de pedres que ens poden fer relliscar. Aixequem el cap quan podem per gaudir de la vista, que no troba límit cap a l’oest.

Tres quilòmetres pel fil de la carena. A la banda dreta la Vall del Flequer amb les seves tines. A la nostra esquerre, el camí de pujada que ve per la vall i a la següent carena el Camí Ral. Recte, al nostre davant, el Pont. I anar baixant… fins trobar altre cop la riera de Casa Nosva i, seguint-la, el Pont.

Llocs d’interés

  • Casa Nova de Sant Jaume: Tinc entès que l’hereu de Sant Jaume de Vallhonesta va arribar a un tracte amb algun dels seus germans i li va cedir una part de terra al costat de la riera. Allà, el germà s’hi va establir i va construir la Casa Nova.
  • Baumes Roges: Les tines de les Baumes Roges del Pont de Vilomara i Rocafort és un conjunt de construccions formades per tres tines, dues barraques i dues edicicacions auxiliars col·locades sota unes baumes que li fan de coberta.

Trams tècnics

L’itinerari no té cap dificultat tèncnica si bé caldrà anar amb compte durant la baixada per la carena ja que és fàcil relliscar si no es controla bé els peus i la velocitat.

Observacions i Curiositats

  • L’itinerari és una sortida amb els alumnes de sisè de l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara que es fa cada any per celebrar el dijous llarder, tot i que la fem el divendres (si es feia el dijous,molts alumnes no venien a l’escola el divendres perquè deien que estaven cansats)
  • El tram de corriiol de final de la carena actualment és una pista en molt bon estat, oberta recentment i suposo que per fer més accessible el pas de les emergències en cas d’incendi. És una petita llàstima ja que era una part ben bonica.
%d bloggers like this: